No només el Barça guanya triplets!

Per celebrar que avui és vigília de Sant Jordi, la diada més cultural del món, us volem informar en primícia que la nostra companya Núria Sempere ha guanyat per tercer any consecutiu el Certamen literari de prosa i poesia de Sant Jordi de Mollet del Vallès!

 

I a més, ha volgut compartir amb tots nosaltres el relat guanyador. A gaudir-lo!

“Ho has pensat mai?”. Autora. Núria Sempere

Estem tots replegats esperant alguna senyal. Ningú gosa emetre cap so que desperti sospita de la nostra ubicació. Es fa difícil que els més petits no estosseguin o esclatin en el plor poruc d’una situació que no entenen. Fa fred, la nit és fosca i les esperances comencen a desaparèixer arrossegades per una brisa gèlida i humida que fa voleiar els cabells innocents dels nostres infants. Els cors bateguen totalment compassats per mantenir la sincronia d’una melodia que no inciti a l’enemic a cap sospita per intervenir.  Som més de vint i cinc els que gràcies a la foscor de la contrada, tot i la claror d’uns ulls espantats i abatuts, pugem aconseguir passar desapercebuts.

El més menut, que no para quiet, m’estira de la màniga insistint per reclamar la meva atenció. No tinc altre opció que fer-li cas i descobrir que per la pressió que fem tots reculant atemorits, hem fet possible que s’obri  una porta que pot oferir-nos la salvació. Un per un i amb indicacions silencioses hem aconseguit desaparèixer.

Les veus que escoltem són molt llunyanes, proclamen victòria  i tot i no entendre el seu sentit ens reconforten.

No gosem alçar la veu i ens abracem amb emoció. Estar clar que hem avançat i continuem tots junts, ningú ha sortit malparat. S’ha encès una llum verda sobre els nostres caps que ens dona esperança per no perdre la il·lusió. Continuarem endavant.

Fa estona que no hi ha cap canvi. Ens estem començant a desesperar. Potser hem caigut en una trampa creient que estàvem salvats. Som esclaus i la llibertat no l’aconseguirem gratuïtament.

–          Hem alliberat a més de vint persones. Ho estem aconseguint! Hem de continuar atents i concentrats.

–          Però ara hem de resoldre una situació més complicada. Seran més de cinquanta persones les que hem de protegir.

I així es presentava el segon nivell.

Aquest cop calia amagar i oferir acollida a refugiats que escapaven de les seves llars i països sotmesos a una guerra inhumana que els obligava a desplaçar-se a llocs més segurs però desconeguts.

Estàvem cansats, havíem recorregut més de cent quilòmetres de fam, fred i desconfiança. Les il·lusions es perdien a mesura que les malalties proliferaven entre nosaltres. Quan ja creiem que no hi havia sortida possible va aparèixer entre la boira un helicòpter que aterrava amb urgència per oferir-nos aliments, medicaments, abric i esperança.

–          Salvats!!!

Game over.

La premsa informa:

“Les notícies no deixen d’emetre la revolució i l’èxit obtingut pel nou videojoc solidari  que està fent furor. Les vendes s’han disparat i s’han esgotat en la majoria d’establiments comercials i per Internet.  S’ha convertit en el joc de tots, fins i tot dels inusuals jugadors de videojocs d’edat més avançada. Declaracions d’un avi de setanta vuit anys: “ És increïble, el meu nét em reclama per què conjuntament continuem ajudant als més desfavorits”. Encara es desconeix qui és el creador i altruista inventor que està donant tots els guanys de la venda del joc a les ONG’s que lluiten per mantenir la dignitat  i drets humans de totes les persones. La realitat ha superat  la ficció. Aquest cop la solidaritat a guanyat a l’agressivitat.”

Em dic Joel i tinc deu anys. El que he imaginat se que no és real però hauria desitjat que ho fos. No és gaire la paga que rebo a la setmana, però ja fa uns mesos que li dic als pares que vull que la donin a causes humanes. Sé que no és gaire el que puc oferir, però ho faig. I per què? Quan veig les imatges a la televisió no deixo de pensar que podria ser jo el que em trobo en la seva situació. Ho has pensat mai?

 

 

There is no ads to display, Please add some