Adéu al treball per compte d’altri? per Jordi Goula

Avui volem compartir amb vosaltres un article que descriu l’actual mercat de treball, i les tendències i projeccions de futur. En Jordi Goula és periodisa i economista; podeu trobar tots els seus articles d’opinió publicats a “La Vanguardia” aquí .

Adéu al treball per compte d’altri? per Jordi Goula

“Resulta curiós veure cada mes –quan apareixen les estadístiques del mercat laboral– les crítiques que es fan en general a la poca importància que tenen els contractes indefinits i després escoltar persones que es dediquen a la captació de talent. Alguna cosa no quadra. Vegem-ne alguns exemples. “A nivell global, l’any 2020, el treballador fix amb un lloc per a tota la vida representarà un percentatge més petit de la massa laboral. En les entrevistes que duem a terme per a perfils digitals, comprovem com els millennials molt sovint no volen sentir a parlar d’un lloc de treball fix, volen una dedicació limitada per combinar amb altres activitats i feines, que formen part de la seva vida personal. Per això, el grup de treballadors que més està creixent és el dels freelances”, afirma Sylvia Taudien, CEO i fundadora d’ Advantage Consultores & Indigital Advantage.

Abundant en aquesta apreciació, un recent informe d’ Adecco, El futur de la feina a , es diu que, fins ara, les relacions laborals es basen en la formalització d’un contracte de treball, però que en el futur, “les relacions laborals també ampliaran el seu espectre com ja s’està començant a notar en fórmules tals com la subcontractació de funcions, la feina com a autònom i per projectes, freelancesper a microprojectes des del núvol o el proveïment participatiu i altres formats d’innovació oberta…”.

El professor Simon Dolan, que dirigeix la càtedra The Future of Work Chaira Esade, es mostra taxatiu sobre això i assegura que “entrarem en l’era de la pluriocupació mutant: constantment deixarem feines i ens n’incorporarem a noves; tindrem una cartera laboral per no dependre d’una sola empresa, i hi haurà incertesa. La feina del futur estarà marcada per la digitalització, la globalització i la virtualització. El teletreball és imparable…”.

Però no només és això. Va un pas més enllà i afirma que “el paradigma bàsic és que passem de l’eficiència a l’eficàcia. L’eficiència s’aconseguirà amb robots a curt termini. Pel que fa a l’eficàcia, s’estima que l’any 2040 la intel·ligència artificial arribarà al mateix nivell dels humans i començarem a competir amb màquines”. Després de mostrar-se positiu malgrat tot, perquè “crearem llocs de treball que avui ni tan sols podem imaginar”, afirma que “al món de demà no farà falta sortir de casa per buscar feina, caldrà crear feina”. Aquest és el panorama, que li fa concloure que “s’està acabant l’època de la feina per compte d’altri”.

Són moments complicats, de canvi constant, per gestionar les plantilles. Per Jeroen Merchiers, responsable d’ Airbnb per al sud d’Europa i Rússia, “les empreses tecnològiques tenen una manera de fer les coses que connecta més amb els millennials”. I adverteix les empreses tradicionals que “si no canvien la seva cultura ho tenen cru. El primer problema rau en els seus directius. Avui es necessiten líders, no caps; gent amb més imaginació que comandament”. Apunta que els joves “estaran en una empresa en la mesura que sentin que aprenen i aporten. Si no, se n’aniran. Saben que si no troben feina aquí poden anar a una altra part del món. L’esperit nòmada no és una exclusiva seva, però els millennialsel porten en el seu ADN”.

No es pot perdre de vista tampoc que, segons un estudi dut a terme per la consultora Deloitte sobre els millennials, s’estima que el 2025 aquests representaran el 75 % de la força laboral del món. Això, per descomptat, genera un problema addicional: el de la convivència. Segons Sylvia Taudien, “en l’actualitat ens trobem en una fase en la qual les quatre generacions cohabiten en l’entorn laboral i on la clau resideix en el sharing. Cal compartir coneixements i maneres de fer i s’ha de dur a terme de forma transversal. És a dir, dels babyals millennials i viceversa”.

Joana Sánchez, presidenta d’ Inesdi, Digital Business School, insisteix en el sistema d’organització de la feina. “El sistema basat en l’ ocupació per compte d’altri canviarà. Avui ja estem vivint un problema seriós d’ encaix de professions. A Inesdi, ens ve gent que ha acabat carreres universitàries però no està preparada per al mercat, s’ha de preparar en disciplines digitals…”. I prossegueix. “No hi ha prou talent digital. El millennialse centra en la feina que el satisfà. Estem envoltats de problemes. Per exemple, no s’ensenya a la gent a recuperar-se després d’un fracàs. I qui no accepta el fracàs, s’enfonsa. També hi ha molts millennials amb una excel·lent preparació universitària que no troben el seu lloc al mercat. No els han ensenyat a buscar-se la vida. Nosaltres els ensenyem, sobretot, a no tenir por”. Taudien afegeix que “és molt fàcil ensenyar màrqueting , però molt més difícil ensenyar a moure’s en el mercat laboral”.

Les noves generacions manegen valors diferents. Merchiers, per exemple, diu que “a Airbnb tothom té participació. Fa vuit anys teníem 3 persones i ara en som 2.500. Per cada lloc que es crea rebem 200 candidats potencials. En la selecció hi ha la clau… i després en una intensa comunicació. No volem gent que vulgui estar amb nosaltres només per diners. Cada vegada són més els que entenen que l’èxit personal no es mesura només en diners…”.

Aquest és el panorama. Un gran canvi! Segur que tot anirà per aquest camí, però admetent les enormes diferències generacionals, em costa de veure com els millennials que no tinguin un “matalàs” familiar que els permeti obviar guanyar diners immediats, no hagin de cedir en el seu plantejament, encara que sigui en part.”

There is no ads to display, Please add some