El Manuel, voluntari de reparacions, ensenya l’Elvira com obrir el calefactor que no escalfa; el van arreglar

Usuaris d’un centre de salut mental ensenyen els veïns com ‘salvar’ teles i eixugadors

LLIBERT TEIXIDÓ

Es gairebé emocionant aconseguir amb les teves mans –i l’ajuda d’un dels deu usuaris del centre de salut mental Benito Menni a l’Hospitalet– que l’assecador que de sobte va deixar de funcionar en la posició de més potencia torni a moure amb tota l’energia els cabells. I encara més si l’electrodomèstic que torna a anar bé és un televisor vell i voluminós. O la impressora aparcada des de fa un parell d’anys. Perquè qui s’atreveix a obrir-la, eh? I si s’aconsegueix aquest repte, qui aconsegueix mirar-hi dins i no sentir-se perdut?

Al centre de salut mental del carrer Ramón y Cajal de l’Hospitalet han obert un taller en el qual deu pacients del servei sanitari de la porta del costat s’ocupen de dirigir els passos dels principiants en la reparació de petits electrodomèstics i tota mena d’electrònica portàtil. No són un servei de reparacions, no volen entrar en competència amb els professionals, sinó un servei entre veïns. De franc i en mans de voluntaris. Per bé que en aquesta ocasió els voluntaris són persones amb uns problemes de salut mental que els han deixat fora de la vida corrent en moltes ocasions o de manera permanent.

Els objectius del taller són compartits pels que ensenyen i pels veïns: per ser més autònoms, per reciclar, per no llençar tant, per protegir el futur. Per això, el primer que ensenyen a qui arriba amb una peça espatllada és com obrir-la. L’ajuden amb el diagnòstic i després li donen un cop de mà amb els endolls, les tenalles, els tornavisos amb una enorme varietat de puntes –”és que els fabricants posen cada cargol… sembla que no vulguin que els obrim”–, els soldadors, i, sobretot, el coneixement del que hi sol haver allà dins. Si li falta una resistència o una peça fàcil de reemplaçar, l’envien a comprar-la i després continuen. De vegades la reparació va més a poc a poc i necessita més sessions.

L’enginyer en electrònica Gabriel Martínez, un dels responsables del projecte Reparat millor que nou, que va posar en marxa l’Àrea Metropolitana de Barcelona al carrer Sepúlveda, és el director tècnic de l’experiència. Els deu voluntaris, actualment només homes, havien expressat interès per l’electrònica, així que es van formar durant dotze setmanes. També van passar pel servei de Reparat millor… per aprendre a saber com atendre el públic, fins on calia ajudar en la reparació, com s’ensenya un altre…

El millor?, de moment “una enorme satisfacció d’aconseguir que les coses funcionin i de ser útil als altres”, assenyala el psicòleg Alberto García Cámara, responsable de l’invent. Va portar la idea a la comissió d’innovació de Benito Menni Complex Assistencial a Salut Mental, entitat que reuneix diversos hospitals i serveis comunitaris d’atenció a persones amb malalties mentals. Van acceptar que aquesta idea permetria a molts dels usuaris del centre ser més autònoms i resoldre petits problemes continus que es presenten a casa. Això, si més no.

La majoria viu a casa. Sols. I sovint sense xarxa. Sense família. Amb pocs coneguts. “Així que aquest taller és un bon pont social, una eina per mantenirse en comunitat i sentint-se útil”, explica el psicòleg. Entra una anciana amb un DVD espatllat i un adolescent a qui els auriculars li fallen intermitentment espera per ser atès.

Han descobert que els seus pacients no són els únics aïllats i sense xarxa. El local està situat al costat del pont de la Torrassa, i en aquesta àrea de l’Hospitalet hi ha molta població que va venir d’altres països, que viu en condicions molt precàries, amb desarrelaments importants. I conviuen amb altres veïns molt grans que també viuen en condicions precàries i sols. Sembla que tots poden treure partit de la iniciativa.

“És un repte dinàmic, perquè no n’hi ha prou amb aprendre a arreglar coses una vegada. Les impressores de fa tres anys no s’assemblen a les d’ara”, apunta Alberto García. El projecte també està vinculat amb una altra iniciativa prelaboral d’altres pacients que van al taller a aprendre electrònica i tracte amb el client. “És emocionant sentir-te útil, que saps fer una cosa, que aportes als altres”. De moment, funciona de dilluns a dijous de 3 a 7 de la tarda.

El projecte ofereix més autonomia als pacients, que, al seu torn, donen un servei als veïns Una màquina petita de fer neu que ja funciona

]El primer pas quan s’entra al taller de Benito Menni és pesar la peça. Va caldre posar dues bàscules, “perquè els mòbils no els detecta la gran”, expliquen. Tot queda fitxat: el sollicitant, l’aparell, el pes que té i el resultats. Així se sabrà quines necessitats hi ha i quant residu s’estalvia al medi ambient amb aquesta tasca. Acaben d’obrir però ja tenen experiència en una àmplia gamma d’aparells. Entre els més freqüents, planxes de cabells, televisors, aparells de música, impressores de diverses etapes de l’electrònica, ordinadors i teclats, DVD, auriculars, assecadors de cabells, bàscules de bany, aspiradors, calefactors, algun mòbil… I una màquina de fer neu? “Petita, de les que es fan servir al teatre”, expliquen els voluntaris experts a obrir i mirar tota mena d’aparells per dins. Un 85% d’èxit. “Si és que a vegades la reparació és canviar una resistència que costa cèntims”.