Pastanaga, ou i cafè

Demà, al programa de la ràdio sobre el projecte Clara, s’explicarà aquest conte que ens ha passat la Núria Sempere. Jo us l’avanço amb un resum:

Una noia que no se n’ensortia i volia tirar la tovallola. I el seu pare, cuiner, posa tres olles amb aigua a bullir. A la primera hi posa una pastanaga, a la segona un ou i a la tercera cafè.
Tu què hi veus? li diu el pare? Una pastanaga, un ou i cafè.
El pare respon:

Quan les adversitats truquen a la teva porta, com respons? Ets una pastanaga que sembla forta però davant l’adversitat i el dolor , et tornes dèbil i perds la fortalesa? Ets l’ou que comença amb un cor mal·leable i fràgil? Posseïes un esperit fluid, però després d’una adversitat t’has tornat dur i rígid. Per fora et veus igual, però estàs amargat i aspre, amb un esperit i un cor endurit. O ets com un gra de cafè? El cafè canvia amb  l’aigua bullent, l’element que li causa dolor. Quan l’aigua arriba al punt d’ebullició el cafè agafa el seu millor sabor. Si ets com el gra de cafè, quan les coses es posen pitjor tu reacciones millor i fas que les coses del teu voltant millorin.

TOTS I TOTES HEM DE SER CAFÈ!!!

CONTE SENCER:

Hi havia una vegada una filla que parlant amb el seu pare li deia que ja n’estava farta de les dificultats que es trobava a la vida, dels impediments que no la deixaven avançar , de les frustracions del dia a dia i que un cop  solucionava  un problema ja n’apareixia un altre. Tot això  l’havien portat a pensar de  tirar la tovallola i deixar-se caure per un pou fosc i profund.

El seu pare, un xef de cuina, la va dura al seu lloc de treball i li va dir: Avui farem un experiment.

Va agafar tres cassoles, les va omplir d’aigua i les va posar a foc fort fins que van començar a  bullir. En una hi va posar una pastanagues, en l’altra ous i a la darrera uns grans de cafè. Les va deixar bullir sense dir cap paraula. La seva filla va esperar impacientment pensant  què estava fent el seu pare. Després d’uns 20 minuts el pare va treure les pastanagues i les va posar en un plat, va treure els ous i els va posar en un altre plat i finalment va colar el cafè i va el va posar en un altre recipient.

Aleshores li  va dir a la seva filla:

–          Què hi veus?

La filla li respon:

–          Pastanagues, ous i  cafè

El pare li va demanar que s’apropés i  que toqués les pastanagues. Ho va fer i va notar que eren molt toves. Després li va demanar que toqués un ou i el trenqués. Després de treure la closca va observar que l’ou era dur. Finalment li va demanar que provés el cafè. Ella va somriure mentre gaudia del seu aroma.

Humilment la filla li va preguntar: Que significa això, pare?

El pare li va explicar que els tres elements havien estat enfrontats a la mateixa adversitat: aigua bullint, però havien reaccionat de forma diferent.

La pastanaga havia arribat a l’aigua forta i dura, però després de passar per l’aigua bullent s’havia tornat dèbil i fàcil de desfer.

L’ou havia arribat a l’aigua fràgil, la seva fina closca protegia un interior líquid, però després d’estar en aigua bullint, el seu interior s’havia endurit.

Els grans de cafè en canvi eren únics, després d’estar a l’aigua bullint, havien canviat l’aigua.

Quin ets tu? Li va preguntar a la seva filla.

Quan les adversitats truquen a la teva porta, com respons? Ets una pastanaga que sembla forta però davant l’adversitat i el dolor , et tornes dèbil i perds la fortalesa? Ets l’ou que comença amb un cor mal·leable i fràgil? Posseïes un esperit fluid, però després d’una adversitat t’has tornat dur i rígid. Per fora et veus igual, però estàs amargat i aspre, amb un esperit i un cor endurit. O ets com un gra de cafè? El cafè canvia amb  l’aigua bullent, l’element que li causa dolor. Quan l’aigua arriba al punt d’ebullició el cafè agafa el seu millor sabor. Si ets com el gra de cafè, quan les coses es posen pitjor tu reacciones millor i fas que les coses del teu voltant millorin.

I tu , quin dels tres ets?

 

There is no ads to display, Please add some